En la galvanoplastia, els additius d'enduriment s'utilitzen com a additius per influir en les propietats físiques de les capes metàl·liques dipositades. Aquests additius tenen un paper important en la modificació de la duresa, la resistència al desgast i altres propietats mecàniques dels recobriments galvanitzats.
Els additius de duresa s'afegeixen generalment afegint compostos químics específics o elements d'aliatge a l'electròlit utilitzat a la cèl·lula de galvanoplastia. Aquests additius poden influir en l'estructura de la capa metàl·lica dipositada i afectar així la seva duresa.
Un exemple d'additiu de duresa en galvanoplastia és l'addició de complexos orgànics o inorgànics especials a l'electròlit. Aquests complexos poden influir en la microestructura de la capa metàl·lica i conduir a una millora de la duresa. En alguns casos, també s'utilitzen elements d'aliatge com el níquel, el cobalt o altres metalls com a additius d'enduriment per aconseguir les propietats mecàniques desitjades.
L'ús específic d'additius d'enduriment és especialment important en àrees on els recobriments galvanitzats han de complir uns requisits elevats en termes de duresa, resistència al desgast i durabilitat. Aquest pot ser el cas en la fabricació d'eines, components de precisió o en la indústria electrònica, on els recobriments han de tenir propietats mecàniques específiques.
L'optimització de la duresa mitjançant additius de duresa permet adaptar els recobriments galvanitzats als requisits d'una àmplia gamma d'aplicacions. Aquest ajustament de les propietats del recobriment té un paper central en la producció de superfícies galvanitzades d'alta qualitat i d'alt rendiment.